26 de des. 2017

HISTÒRIA - Cerveses perdudes alemanyes - Cervesa blanca de Hamburg - Capítol 10

LES CERVESES ALEMANYES QUE ENS HEM PERDUT
Capítol 10

LA CERVESA BLANCA O DE BLAT DE HAMBURG

Els dos textos que no parem de citar en aquesta sèrie diuen que la cervesa de blat de Hamburg és molt important fins al punt que és una referència a l'hora de comparar altres cerveses de Blat. En especial, Knaust hi posa vehemència i la descriu com 
«la primera reina de les cerveses de blat». 
Però mentre que Knaust sembla indicar que es tracta d'una cervesa brouada exclusivament amb malt de blat, Krünitz diu que es tracta d'una cervesa de malts de blat i ordi.
 En els dos textos, ens diuen que és molt bona. En el cas de Krünitz, es diu que s'exporta mentre que Knaust tot just ho dóna a entendre.
En realitat, jo diria que el text de Krünitz ve a ser un resum del de Knaust. Aquest, d'altra banda es perd una mica en anècdotes.
Sensorialment, ens diuen que és «bona», «agradable» i «amable». Es diu també que, al principi, dóna sensació de dolçor però que a la llarga aquesta dolçor es resol en un caràcter «vinós». Val la pena posar en evidència aquesta descripció referida al caràcter del vi, que ja hem trobat en altres textos. Però per desgràcia no en sé produir cap equivalència. No crec que el caràcter «vinós» es refereixi al contingut en alcohol perquè aquesta cervesa devia ser de força baixa graduació. Més avall ens diuen que es conserva poc. No sé si el caràcter «vinós» es refereix a la textura o a l'acidesa que, aquesta darrera, sens dubte devien incloure els vins alemanys.
Les consideracions de qualitat deriven ràpidament cap a l'aspecte saludable: ens diuen en especial que aquesta cervesa donava bons colorets a les cares dels habitants de Hamburg, nois, noies, senyores i senyors plegats. També sembla que no provocava litiasi.
Al mateix temps, els dos textos insisteixen sobre l'aspecte poc saludable de l'abús de la cervesa en general i d'aquesta en concret to i que era «millor» que les altres. M'ha encantat la descripció de «bonys» i altres descamacions de la pell de la cara degut a l'abús de cervesa.
Ens diuen d’altra banda, com ja ho hem citat, que la cervesa dura poc. D’aquí podem inferir que es tracta d’una cervesa de baixa graduació, amb una aportació modesta de llúpol. En efecte, les cerveses fortament llupolades es descriuen clarament com a tals en els dos textos. És possible que en èpoques remotes, aquesta cervesa tingués un notable caràcter àcid si es prenia fora del seu termini de consum. Aquest termini es devia anar allargant però, en 1773, seguia sent curt.
No es diu res d’aromes ni afruitades ni especiades. I com que, d’altra banda, ni Knaust ni Krünitz parlen gaire de la cervesa de Munic, deduïm que aquesta encara no era allò en què es va convertir molt poc després. Pel que fa a les cerveses de blat de Baviera, suggereixo aquest enllaç on es pot comprovar que, tot i no ser tan cèlebres com les de Munic, ja es feien cerveses de blat en aquell Ducat a l’època que estem considerant. En qualsevol cas, ni les de Hamburg ni les de Munic presentaven cap aspecte aromàtic especial que mereixés que se cités. De fet, no sé massa quan devia aparèixer el caràcter de plàtan i de nou moscada, però sospito que va ser ja entrat el segle XX. Ja ho investigarem.
No ens càpiga cap dubte que aquestes cerveses eren d'alta fermentació. La diferència amb les cerveses de blat actuals bavareses rau segurament en que aquestes darreres són de fermentació estrictament controlada mentre que les de Hamburg no es controlaven més que en la mesura del possible, cosa que vol dir, ben poc.
Per cert, Knaust ja suggereix que «cervesa de blat» i «cervesa blanca» és el mateix.
Sense més xerrameca, us proposa la traducció dels dos textos:

Knaust (1575):


La foto no inclou tot el text.

La primera reina de les cerveses de blat o blanques que s’anomena cervesa de Hamburg.
La noble cervesa de Hamburg és una reina entre totes les altres cerveses blanques o de blat de la mateixa manera que la cervesa de Danzig gaudeix de la preferència entre totes les altres cerveses d’ordi o roges i és la reina.
Aquesta noble i altament lloada cervesa que es produeix en la honorable, sublime, franca, portuària i comercial ciutat de Hamburg té un gust amable, bo i agradable al principi dolç però després guanya progressivament un final vinós.
Per això també el Cardinal Reimundus de Roma quan va ser Legat a Hamburg i va beure cervesa de Hamburg va dir divertidament
O quam libenter esses Vinum.
Aquesta citació del cardinal és un honor etern i una lloança cap a la cervesa de Hamburg
O com t’agradaria ser vi,
I continuant, té molta substància, aliment ric i nutrient suficient, i reforça el cos amb això
Hi ha una bona i saludable humitat, produeix bon temperament (bona sang).
Se’n treu bon color. Per això es troba i es veuen cada dia i no només, dones molt boniques i fines i noies amb color sinó també nois joves i homes fins i cordials i de bona compostura
Aquesta cervesa perd la seva força aviat quan es fa vella com ho fan totes les altres cerveses de blat i no dura gaire temps.
La pedra no creix fàcilment amb aquesta cervesa i un altre regal especial de Déu és que el cap no fa mal amb aquesta cervesa com amb la cervesa de Stade i altres cerveses.
A més a més, quan un es renta amb ella, no només fa un color bo i natural sinó també una pell suau, neta i pura al cos.
Hi ha moltes persones que utilitzen aquesta cervesa quan es volen purgar la Naturalesa.
Alguns afegeixen mantega de Frisia a la cervesa i ho tenen per una deliciosa medecina.
Altres també mantenen que aquesta cervesa ha de ser bona per totes les malalties exactament com Cató pensava que les seves brassica, és a dir Kolkraut, podien donar autèntica ajuda per llargues incapacitats i malalties
I tot i que es diu que la noble cervesa de Hamburg fa bonica gent, com se sol dir, també veritat que, al revés, el que vulgui prendre i beure massa d’aquesta cervesa, en grans quantitats i sense mesura, que d’aquesta manera la cara de la persona canvia vergonyosament i fa espontàniament taques vermelles i acumula tubèrculs i bonys.
Perquè degut a la seva escalfor puja [la cervesa] habitualment cap amunt i surt per la cara.
Perquè el cap rep més nutrients es troba amb dificultats i per tant creixen petites malalties i bonys a més que s’embruta la cara i apuja les carns en alguns llocs.
I després que s’ha escalfat el temperament (la sang) més que necessari i útil, així es desperta una vermellor no gens natural que fa que la cara d’una persona esdevé espontàniament , especialment de naturalesa calenta, a conseqüència de l’excés de turbulència que conté
I aquesta cervesa, com també d’altres per motius de salut no es pot beure en quantitats excessives ni en plena «bevibilitat».
La naturalesa tampoc ha de queixar-se ni ser perjudicada pel fet de beure com indicat.
Perquè la cervesa de Hamburg té la forma i naturalesa (que fa cares deformades) no només per ella, sinó que són a les cerveses més també entre les altres cerveses entre les roges que deixen marques semblants quan s’abusa d’elles i se’n beu massa, cada dia «fantàstic i ple» i no estar mai més sobri sinó constantment ebri i es vol ser un germà ple.
El vi també pot produir aquesta forma.
Podeu trobar aquesta traducció amb el text original a aquest enllaç.

Ara, passem a Krünitz:

Cervesa de Hamburg
Es fa amb malt de blat o d’ordi i s’exporta amplament cap a Dinamarca i Noruega.
S’ha guanyat el primer lloc entre les cerveses de blat, te un gust bo i agradable, moltes parts essencials, dóna un bon suc d’aliment i genera una bona sang.
Però perd aviat la seva força amb el temps, de la mateixa forma que les altres cerveses de blat i no dura gaire.
No permet la producció de pedra als que la beuen, i no només dóna un bon color natural, sinó que, a més, [produeix] una pell suau i pura quan ens rentem amb ella [la cervesa].
Molts se’n serveixen per tal d’obrir el cos, sola o hi posen mantega.
Alguns creuen, que ajuda en totes les malalties, com les cols de Cató.
Quan es beu en excés, deforma la cara, i hi introdueix «fulles», grans i vòmit alhora que provoca una vermellor gens natural.
També trobeu l’original i la traducció en aquest altre enllaç.

Ja sé que ningú diu mai res. Però si voleu expressar alguna cosa sobre això, estic obert als vostres comentaris. 

Les cerveses alemanyes que ens hem perdut CAPÍTOL 1
Les cerveses alemanyes que ens hem perdut CAPÍTOL 2
Les cerveses alemanyes que ens hem perdut CAPÍTOL 3
Les cerveses alemanyes que ens hem perdut CAPÍTOL 4
Les cerveses alemanyes que ens hem perdut CAPÍTOL 5
Les cerveses alemanyes que ens hem perdut CAPÍTOL 6
Les cerveses alemanyes que ens hem perdut CAPÍTOL 7
Les cerveses alemanyes que ens hem perdut CAPÍTOL 8 
Les cerveses alemanyes que ens hem perdut CAPÍTOL 9

Si el vostre comentari glosa sobre els presos polítics o sobre el fet que escric en Català, no cal que el feu. Simplement, us reservo aquest espai.